PROSA ST.JORDI 2016- ACCÈSSIT 1r ESO A

L’ ajut als refugiats

En Joan, és un home de 65 anys del barri de la Sagrada Família. Des dels 14 anys ha treballat sense parar, però ara fa just 6 mesos que es va jubilar.

En Joan tenia una empresa de pocs treballadors, ell era el director i cap dels comercials i li encantava que hi hagués sempre un bon ambient a l’empresa i que tothom estigués a gust. Deia, que si un treballador anava content a la feina, sempre el seu rendiment seria més bo.

Al llarg d’aquests sis mesos, s’ha fet un tip de passejar i llegir, però no es troba a gust amb si mateix. Necessita ser útil i sentir-se valorat. Va pensar en apuntar-se a un gimnàs, a fer classes en el centre cívic de fotografia, però al final res el convencia prou. La seva dona va a classes de cuina i a pilates, però a ell no li va tot això.

L’altre dia es va trobar amb un amic de la infància, van estar parlant durant molta estona sobre quan eren petits, les feines ila família, i va ser ell qui li va comentar que hi havia la possibilitat de fer-se voluntari de moltes coses.

En Joan es va informar en el seu barri, i va quedar bocabadat de tot el que es pot fer per als demés. De fet hi ha molta gent voluntària que ajuda als altres sense guanyar diners a canvi.

Finalment, es va decidir a fer-se voluntari d’alguna associació que ajudés als milers de refugiats procedents de Síria. L' associació triada està formada per un grup de quinze persones, jubilats i mestres. Gent de totes les edats i tots volen ajudar.

Hi ha molta gent que ha arribat a Barcelona al llarg d’aquests mesos procedents de Síria. En Joan, s’encarrega de buscar famílies que vulguin acollir a refugiats. No està sent una feina gens fàcil, ja que al principi tothom volia ajudar però molta gent s’ha desdit. La majora de vegades ha de separar les famílies en dues o tres cases. També ha de trobar plaça escolar per als nens, i el problema, és que les escoles estan molt plenes. Els ajuts econòmics van molt lents.

En un mes només han aconseguit allotjament per a vuit persones en el barri. Tot és molt lent, però al arribar a casa sent una alegria interior pel que sí que surt bé. De vegades pensa, que li hagués pogut passar a ell….

Hi ha un nen petit de 6 anys que es diu Samir. Aquest nen, ha fet un llarg recorregut per arribar a Barcelona. Va perdre al seu pare quan anava amb la patera. Ara, no té ningú i està mort de por.

En Joan, va sentir una gran pena per aquest nen. No trobava cap família que el volgués acollir. Li van trobar plaça a l’escola, però tot és tant difícil quan no es parla un idioma. Els demés nens no poden parlar amb ell i ha patit tant que no s’atreveix a confiar en ningú. De fet no hi ha cap nen que vulgui jugar amb ell.

En Joan i la seva dona, no van tenir mai fills. Saben que son ja molt grans, però han decidit acollir a Samir a casa seva i així donar-li una millor qualitat de vida

Sota de casa del Joan, hi ha una botiga d’àrabs. Han aconseguit que el fill dels amos pugi a estonetes a casa d'en Joan per ajudar a Samir a aprendre el nostre idioma. En poques setmanes Samir ha guanyat pes i cada dia va aprenent noves paraules.

Sembla que comença a confiar en aquesta nova família, la seva cara ja mostra alegria. En Joan mai s’havia sentit tan a gust amb si mateix. Ser voluntari i aconseguir la rialla d'alguns refugiats, li ha fet entendre que en aquesta vida, hi ha coses molt més importants que els diners.

Marc Benages 1r d'ESO A