El diàleg (SIGNS)

Finalment, després de deu dies parlant a través d'un paper, en Jason es va llençar dient-li de quedar:

- Vols que anem a dinar avui? - va comentar a través del paper en Jason

- Es clar que sí

- Baixo i quedem al restaurant xinés de la cantonada?

- Sí, m'encanta el menjar xinés

Quan va baixar, es van trobar en mig del carrer i es van somriure mútuament:

- No saps les ganes que tenia de parlar amb tu – va dir l'Stacey.

- Què tal estàs?

- Molt bé, tinc gana. Anem?

- Sí, estic morta de gana.

A l'arribar al restaurant, es van asseure en una taula rodona un al costat de l'altre. El cambrer els hi va donar una carta amb tots els plats que tenien:

- Què és el que t'agrada?

- M'agrades tu – va dir en Jason sense pensar en el que deia.

- A mi també m'agrades tu

- Tenia que donar-te una cosa des de fa molt de temps.

I acte seguit va treure un paper que portava molt de temps guardant dins de la seva butxaca:

- T'estimo – va cridar llegint en veu alta el que posava en el paper

- Jo igual.

Després es van donar un petó i van dinar i parlant sobre el que farien durant tot aquell meravellós dia.

                                                                           Ángela Madrid 1r d'ESO B