PROSA ST.JORDI 2016- 1R PREMI- 1r ESO A

Barcelona 2080

                                                             Barcelona, 23 de febrer de 2080.

Hola sóc en Víctor, avui estem a 25ºC, de fet ja no recordo l´últim hivern que vaig passar. Des que els casquets polars es van fondre, ja no tenim carrers; tenim canals d'aigua. Cada cop està més bruta, l'aigua. M'acabo d'aixecar i ara vaig a la feina; haig d'anar molt en compte perquè a fora hi ha mosquits que transmeten malalties tropicals, fins i tot, molta gent ha mort per aquestes malalties. Em poso repel·lent de mosquits, m'agafo la llanxa i me'n vaig a treballar. Sóc metge i he arribat a la feina. He vist un pacient amb cremades a la cara, un altre amb malària i un nen que li costa respirar perquè recordem que ara mateix hi ha molta contaminació.

Aquest és el meu dia a dia d'un món que ha canviat molt. No vull saber quin serà tampoc el món d'aquí trenta anys perquè segur que empitjorarà molt més. A l´hora de dinar sempre hem de conformar-nos amb una mica d'arròs, un tros de pa i una mica d'aigua. Després de la feina, he quedat amb uns amics que també són metges per continuar investigant les noves malalties que estan sortint amb el canvi climàtic. Des de cremades solars, a malalties provocades pels nous insectes que han poblat Catalunya. Sabem que algun dia tindrem alguna solució però l'escalfament global fa incert el futur que ens espera.

Hi ha zones del món que han estat deshabitades i alguns boscos s´han transformat en deserts. Per avui ja en tinc prou. M'agafo la llanxa i torno a casa. Pujant les escales em trobo el meu veí estirat a terra i veig que es troba molt malament. La meva jornada de feina continuarà com ja ha passat altres vegades. Quin fàstic de món!!! Sort que no tinc fills.

Àlex Rossell. 1^r d'ESO A