PROSA ST.JORDI 2016- 2N PREMI- 1r ESO A

Un àngel sense ales

Dimarts 20 d' abril

Se'n va, marxa demà. Vint-i-quatre hores i no el tornaré a veure fins d'aquí a sis mesos. Encara que podria ser molt pitjor, podria marxar per sempre. Tot i així, em sento com si fos un àngel i em prenguessin les ales, les meves estimades ales que em protegeixen dels perills, les que m'aixequen quan caic, les que em permeten volar fins el meu cel, el meu conte de fades. Suposo que hauré d'aprendre a viure sis mesos sense ales. Podré aconseguir-ho. Al cap hi a la fi no sóc l'única que s'ha quedat sense ales.

Dijous 19 de novembre.

Demà! Només falten vint-i-quatre hores perquè torni a veure'l i aquest llarg malson de sis mesos s'haurà acabat. L' àngel recuperarà les ales i tornarà a ser el que era. Ja en tinc ganes, de mirar-me al mirall i poder-me reconèixer.

Dissabte 21 de novembre

No diré que les meves ales no han tornat perquè he arribat a la conclusió que no hi ha àngels, ni tampoc hi ha ales. Una relació hauria de ser igual de justa per les dues persones. No pot ser que les ales protegeixin algú i aquest no faci res per les ales. Així que he arribat a la conclusió que devem ser com peces d'un puzle de dues peces. Però el que no sabia fins ahir, era que per molt que dues peces encaixin a la perfecció, seguiran sent dues peces diferents. Ara que el meu puzle de dues peces s'ha desfet, ja no tinc cap peça enganxada, però he après que no pots dependre completament de la teva altra peça, ni de les teves ales. No pots dependre al cent per cent d'una altra persona, perquè si un dia et falla, aleshores et perdràs, com jo. Tot i així sempre és bo tenir unes ales a la teva esquena.

Dilluns 1 de febrer.

El trobo a faltar, suposo. Però del que n'estic segura és que he millorat. Torno a riure. Quan em miro al mirall, sé qui sóc. No eren les ales correctes, per descomptat, però de totes maneres hi ha més ales al món i més meitats de puzle. De tant en tant em pregunto que deuen estar fent les meves antigues ales, però de seguida deixo de pensar-hi. Ara, sóc un àngel sense ales, però, estic bé i això és tot el que importa.

Mar Guasch. 1^r d'ESO A