diumenge, 17 d’abril del 2016

Kàrvadan, Carles Batlle

No hauria de ser allí. No m'era permès.
Però jo ho necessitava. Volia comprendre per què, per què jo...Volia entendre el motiu de tot plegat...Volia asserenar el meu esperit, que es negava a acceptar que tot allò que m'havia de succeir fos realment cert...
Aquell camí de llum seduïa les meves passes amb el seu estrany sortilegi virolat, i notava com els colors em penetraven i em donaven escalfor. Era agradable....Caminava decidida. Un peu rere l'altre, seguint les regles de tota la vida, sense trepitjar les esquerdes, els límits, sense infringir cap llei. Bé, una sí, potser la més important de totes: la llei del temple. 

2 comentaris:

  1. Sembla molt divertit el llibre! Me'l demanaré per Sant Jordi.

    Mar GUasch 1 ESO A

    ResponElimina
  2. Un llibre més a la carta del San Jordi, he trobat aquest relat molt interessant!

    Carla Gironella 1 ESO A

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.